L’antrop\u00f2loga i psic\u00f2loga Helen Fisher, membre de centre d’estudis de el Departament d’Antropologia de la Universitat de Rutgers, Nova York, ha estudiat l’amor per quaranta anys i com aquest afecta al cervell. Segons la cient\u00edfica, l’amor funciona com una addicci\u00f3, de fet, activa les mateixes \u00e0rees de cervell que la d’un fumador o alcoh\u00f2lic, nom\u00e9s que pot ser positiva quan est\u00e0s enamorat i va tot b\u00e9 o una addicci\u00f3 terrible quan est\u00e0s vivint el desamor.<\/p><\/p>\n\n
Segons Helen Fisher, en base als seus estudis, l’amor posseeix tres etapes fonamentals: lux\u00faria, amor rom\u00e0ntic i amor madur, seguides de vegades d’una quarta etapa, de desuni\u00f3, que portaria a l’trenqui de la parella.<\/p>\n\n
Etapa 1. La Lux\u00faria<\/p><\/p>\n\n
A l’inici d’una relaci\u00f3 se sent una forta atracci\u00f3, un fort desig sexual. \u00c9s el perfil de persona que encaixa en el nostre mapa mental de parella ideal, un mapa que s’ha anat construint amb els anys en el nostre cap, tamb\u00e9 anomenat el prototip de parella ideal.<\/p>\n\n
En aquesta etapa, el nivell d’alguns neurotransmissors s’eleva, especialment la dopamina i noradrenalina, i el nivell de la serotonina descendeix. Resulta que la serotonina \u00e9s un estabilitzador de l’humor i, a m\u00e9s, a aix\u00f2 se suma el descens de l’activitat en el l\u00f2bul frontal d’el cervell, que es relaciona amb el raonament l\u00f2gic … potser per aix\u00f2 es diu que l’amor \u00e9s cec.<\/p>\n\n
D’altra banda, s’activen diversos mecanismes fisiol\u00f2gics a l’trobar una persona que ens atrau: el cor batega amb m\u00e9s intensitat, a la sang augmenten els gl\u00f2buls vermells, puja la pressi\u00f3 arterial i s’alliberen greixos i sucres que augmenten la capacitat muscular.<\/p>\n\n
A m\u00e9s, augmenta la producci\u00f3 d’adrenalina, testosterona, estrogen i progesterona. Aix\u00f2 produeix no nom\u00e9s un increment de l’desig sexual, sin\u00f3 tamb\u00e9 alteracions en l’estat d’\u00e0nim, que consisteixen b\u00e0sicament en una fant\u00e0stica sensaci\u00f3 de benestar, de gran optimisme i una tend\u00e8ncia a somiar desperts.<\/p>\n\n
Etapa 2: Amor Rom\u00e0ntic<\/p><\/p>\n\n
A mesura que passa el temps, altres \u00e0rees cerebrals comencen a activar-se superposant a aquelles actives durant el per\u00edode anterior.<\/p>\n\n
En aquesta etapa de l’amor rom\u00e0ntic, sorgeix la cl\u00e0ssica sensaci\u00f3 de “borratxera d’amor” on un camina “com tontet” per l’altre. Es desenvolupa un pensament fix en l’altra persona. Aix\u00f2 passa perqu\u00e8 s’activa al cervell l’anomenat “circuit de l’amor”, que inclou a el sistema de recompenses i a centre de plaer de el cervell, i aix\u00f2 al seu torn, correspon a les parts m\u00e9s antigues de l’enc\u00e8fal, les que tenen a veure amb les conductes de superviv\u00e8ncia: alimentar-se, ingerir l\u00edquids, reproduir-se, estar protegits. Per tant, durant l’amor rom\u00e0ntic, l’estar amb la parella se sent com una profunda necessitat vital.<\/p>\n\n
Des d’un punt de vista bioqu\u00edmic, el que passa \u00e9s que, a l’enamorar-se, el cervell s’inunda d’un neurotransmissor anomenat feniletilamina (i que tamb\u00e9 est\u00e0 en la xocolata). Aquesta subst\u00e0ncia provoca la generaci\u00f3 de dopamina en el nostre cervell, l’efecte \u00e9s que l’atenci\u00f3 es fixi en un sol objecte, en aquest cas, en la nostra parella. A m\u00e9s, causa falta de son, disminuci\u00f3 de la gana, dilataci\u00f3 de les pupil\u00b7les, euf\u00f2ria i altres s\u00edmptomes comunament associats a el sentir-nos enamorats. Aix\u00ed mateix, es mantenen elevats els nivells de noradrenalina, que t\u00e9 un efecte molt semblant a la dopamina, ia m\u00e9s, la serotonina segueix amb un nivell baix, el que fa que entrem en cicles de pensaments repetitius, refor\u00e7ant aquesta obsessi\u00f3 per l’altra persona.<\/p>\n\n
No obstant aix\u00f2, segons diversos estudis, aix\u00f2 dura nom\u00e9s d’un a tres anys. Si no \u00e9s capa\u00e7 d’evolucionar a l’etapa seg\u00fcent, generalment la parella acaba separant-se. \u00c9s per aix\u00f2 que estad\u00edsticament, la major part dels divorcis ocorren al voltant de el quart any de matrimoni. A m\u00e9s, hi ha una possibilitat molt m\u00e9s gran que aix\u00f2 passi entre els 25 i els 29 anys. En efecte, al voltant de l’75% dels divorcis el protagonitzen persones menors de 40 anys. I com m\u00e9s fills t\u00e9 la parella, m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s que passi el divorci. De fet, prop de l’40% dels divorcis \u00e9s entre parelles sense fills. Despr\u00e9s de tot, el 80% dels que es divorcien, es tornen a casar de nou.<\/p>\n\n
Etapa 3. L’Amor Madur<\/p><\/p>\n\n
Si la parella aconsegueix superar aquesta etapa, arriba la bella fase de la uni\u00f3 o amor madur.<\/p>\n\n
Aqu\u00ed ja comencen a disminuir els nivells de dopamina, per la qual cosa es relaxa aquesta “obsessi\u00f3”, i les \u00e0rees de cervell afectades comencen a canviar. Ja no s’activen tant les \u00e0rees de recompensa de el cervell, sin\u00f3 aquelles relacionades amb la seguretat i la calma.<\/p>\n\n
Els neurotransmissors que comencen a predominar s\u00f3n l’oxitocina i la vasopresina, els que estan relacionats i tenen efectes molt semblants. De tots dos, l’oxitocina \u00e9s el m\u00e9s conegut, ja que est\u00e0 associada als sentiments de confian\u00e7a, generositat i empatia, i que \u00e9s el mateix produ\u00eft durant el part i que s’associa a l’immens vincle entre mare i fill. Un altre moment en qu\u00e8 aquesta subst\u00e0ncia \u00e9s produ\u00efda, \u00e9s en l’orgasme. I aquesta \u00e9s una de les raons per la qual moltes vegades, l’anorg\u00e0smia (o sigui, la manca d’orgasme), pot portar a que una relaci\u00f3 de parella es desnaturalitzi i perdi vigor. I encara que les dones segreguen m\u00e9s oxitocina que vasopresina, i els homes tot el contrari, els efectes en la pr\u00e0ctica s\u00f3n similars: es produeix una valoraci\u00f3 m\u00e9s profunda de l’altre, hi ha una uni\u00f3 amb l’altre des d’un punt de vista emocional i l’agitaci\u00f3 de l’ comen\u00e7ament, d\u00f3na lloc a una calma i pau profunda, on l’altre esdev\u00e9 un punt de suport i de descans. Hi predomina l’afecci\u00f3, la tendresa, l’afecte profund. Aix\u00ed mateix, s’alliberen endorfines, el que produeix una sensaci\u00f3 de tranquil satisfacci\u00f3, seguretat i benestar. L’amor arriba, llavors, un altre nivell.<\/p>\n\n
Aquesta etapa dura com a m\u00ednim deu anys, i despr\u00e9s, el que passa algunes vegades \u00e9s que es reinicia el cicle. No obstant aix\u00f2, si no s’ha produ\u00eft aquesta uni\u00f3, per al moment que comencen a baixar els nivells de les subst\u00e0ncies que provoquen l’enamorament, llavors la parella pot ser que es vegi en dificultats doncs a l’desplomar tant la l\u00edvid, com l’obsessi\u00f3 per l’altre , no es tindr\u00e0 on donar suport a la relaci\u00f3, la qual es pot tornar buida i rutin\u00e0ria, sense sentit. Aix\u00f2 porta a un quart per\u00edode que moltes vegades s’est\u00e9n llargament, i que consisteix en un refredament definitiu de la relaci\u00f3, a causa de que la parella ja no posseeix una motivaci\u00f3 profunda que la faci prosseguir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’antrop\u00f2loga i psic\u00f2loga Helen Fisher, membre de centre d’estudis de el Departament d’Antropologia de la Universitat de Rutgers, Nova York, ha estudiat l’amor per quaranta anys i com aquest afecta al cervell. Segons la cient\u00edfica, l’amor funciona com una addicci\u00f3, de fet, activa les mateixes \u00e0rees de cervell que la d’un fumador o alcoh\u00f2lic, nom\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1727,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[],"class_list":["post-1726","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-estudis"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aura-matchmaking.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1726","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aura-matchmaking.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aura-matchmaking.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aura-matchmaking.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aura-matchmaking.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1726"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/aura-matchmaking.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1726\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2157,"href":"https:\/\/aura-matchmaking.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1726\/revisions\/2157"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aura-matchmaking.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1727"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aura-matchmaking.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1726"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aura-matchmaking.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1726"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aura-matchmaking.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1726"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}